Història

A l’època medieval es construeix la part més antiga o primitiva de la població, la que queda limitada al nord per la plaça Major, al sud pel carrer del Rec del Molí, a l’est pel carrer Valls i a l’Oest per la part final del carrer dels Bous. De la muralla que encerclava tot aquest nucli en queden magnífiques mostres, sobretot a la plaça Major, on hi ha una porta d’entrada al recinte i dues torres (una quadrada ‘segles XIII-XIV’ i l’altre circular ‘segles XV-XVI’) molt ben conservades.

Dins el clos murallat trobem l’església, restes de l’antic castell (segles XII) que ocupava el lloc on ara hi ha l’Ajuntament i la placeta que hi ha davant, i carrers com el del Ribossà o el de l’Església que conduïen a la porta oest de la muralla i que són veritables supervivents de la vila medieval.

L’eixample dels segles XVII i XVIII es deu a la relativa tranquil·litat que va viure l’Empordà en aquests temps, sobretot a la primera meitat del segle XVIII, la qual va permetre un important creixement del poble. Com que dins del recinte murallat ja no hi quedava espai, les cases foren construïdes fora, seguint els camins que portaven a les portes de sortida o, fins i tot, adossant-se a la muralla com passa en el carrer dels Valls. Els carrers Major, dels Bous, Ample, dels Valls, de Fora etc. es formaren en aquesta època en què Verges era cap d’una important batllia reial que comprenia els pobles de La Tallada, Bellcaire, Canet de Verges, Jafre, Vilopriu, Camallera, Saus, Garrigoles, Maranyà, Tor, Colomers i Gaüses.